Llac Titi”jaja” / Lake Titi”haha”

Finalment varem visitar Puno i el famós llac Titicaca… del Cusco varem agafar el tren i en 10 horetes erem a Puno. Nit en un hostal de motxillers on les noies varen parlar amb uns nois Californians que havien vist al tren, i que com que viuen a Santiago, esperem tornar a veure aviat… i sortida ben aviat cap a algunes illes del Titicaca. Haviem agafat un “tour” del llac amb estada a Amantaní amb una familia local, per poder conèixer com viuen i amb guia inclòs. En cada explicació, el guia insistia, potser per tractar-se d’un grup mixte anglo hispànic, en anomenar el llac: Titijaja – enlloc de pel seu nom comú de Titicaca… Malgrat que la visita va començar de forma molt turística, amb parada en una illa flotant dels Uros, i seguidament en una altra on fins hi havia un cibercafè i tot – malgrat que ens estaven venent el lloc com el darrer paradís i els seus primitius habitants- l’arribada i estada a Amantaní va resultar molt més interessant: tornavem a compartir casa de fang i menjar amb gent del lloc. Al vespre ens varen deixar els seus vestits de gala tradicionals i vam anar a ballar junts… un “xou” muntat pels turistes, però on pots disfrutar de la companyia dels teus hostes i ballar a més de 4 mil metres sobre el nivell del mar, cosa força cansada quan cada cançó dura almenys 10 minuts! Pel matí visita a Taquile, una altra illa amb tradicions diferents i tornada a Puno en barca. Una barca amb motor de cotxe, que malhauradament va voler deixar de funcionar al bell mig del llac, amb vents creuats i onades que semblaven gegants; sobretot quan la cara del capità va canviar a un to molt més clar i va abandonar el timó per anar a arreglar el motor… Després del que va semblar una bona estona amb corregudes amunt i avall, llançar l’ancora per no anar a la deriva, i deixar-me a mi al timó intentant evitar que les onades ens embestissin pel costat – amb el risc d’omplir-nos d’aigua i acabar nedant en un llac força fred, una altra barca va arribar i després de molts esforços varen lligar un parell de cordes per remolcar-nos! Les cordes es varen trencar i les van tornar a lligar; ja fora de la zona de vents ens varen tornar a deixar sols; més tard dues barques més varen venir i ens varen remolcar una altra estona, una a cada costat durant una altra estona; finalment una quarta barca va arribar i després de lligar-la al nostre costat, varen fer passar tot el passatge a la nova barca per segui remolcant-nos, les cordes es varen tornar a trencar i a lligar de nou… finalment varem abandonar la nostra barca amb el seu capità proa del port i varem arribar a terra… Adéu al llac Titi”ja,ja?”

We finally visited Puno and the famous Lake Titicaca. From Cuzco we travelled by train for ten hours. Once in Puno we found our backpackers hostel, where the girls chatted to some Californian blokes – who had been on the train- who incidentally live in Santiago, so we may see them again… Early morning we sailed to some of the lake’s islands. We had “contracted” one of the lake’s tours which includes a stay with islanders at Amantani, so we could see how the inhabitants lived and share mutual experiences. The tour included a guide who insisted in calling the lake Titi”haha”, perhaps because he was mixing Spanish and English, trying to satisfy the mixed group needs… Despite a very touristic and disappointing start to the tour, visiting the too commercialized for our taste Uros islands - where one could even find an internet café-, once we reached Amantani everything started to be more interesting. We were sharing a mud hut again and eating with our hosts. That evening they provided us with local gala robes and invited us to join in traditional dances in the local hall. Obviously this was organised for the tourists, but spending that evening with our hosts was a nice experience and we all enjoyed it, although dancing 10 minute long songs at more than 4000 metres leaves you exhausted! Early morning we left Amantani to go to Taquile, another island with very different traditions, and were to return to Puno after lunch. The journey was in an old boat with a car engine installed, which decided to stop working when we where in the middle of the lake, enduring strong winds and waves that seemed enormous at the time, specially when the captain left the “wheel” to try to repair the engine… After what seemed like a very long time and many journeys across the boat, having dropped the anchor to stop us reaching the rocky coast, and leaving me trying to steer the boat, so the waves didn’t make us capsize into the freezing water, another boat arrived to our rescue… after what seemed like a struggle, the two boats continued together, not without many incidents, like the ropes breaking in the process… Once we were in a safe area, we were left alone again until another two boats continued the towing job… we only reached Puno after a 4th boat did the final stretch with us and all the passengers had been transfered to that last boat… Good bye Lake Titi”ha,ha?”