Patagonian channels 1 Canals de la Patagonia

Bé, ja som a Temuco. Aquest matí hem desembarcat del "Evangelistas" (fins fa poc Magallanes) a Puerto Montt després de 4 dies en mig de gairebé silenci, boira, pluja i fins mars arrissats i tot.

El viatge ha estat extraordinàri encara que de vistes poques per les condicions climàtiques. Hem vist una foca nedant, un parell de "lobos de mar" en la distància i la cua d'uns dofins que ja no varen tornar a la superficie, i també hem trobat troços de gel surant pels canals i hem vist moltes aus marines. Hem navegat pel Golf de Penas amb vents entre 6 i 7 de l'escala Beaufort i no ens hem marejat - potser gràcies a una pindola que varem prendre prudencialment una hora abans de creuar-lo- i a més de dormir i descansar hem acabat llibres i endreçat retalls pendents.

La darrera nit fins varem participar en el bingo Patagònic i l'Ella gairebé hi guanya una ampolla de wiskey... però la dona mexicana que també havia cantat "bingo" va enthusiasmar més el públic -majoritariament de mitjana edat com ella- en el ball de desempat...

Avui hem intentat viatjar primer de P. Montt a Temuco en tren, per després seguir cap a Santiago en un altre tren, malhauradament el servei fa mesos que està suspès ja que -encara no és clar- o no hi ha màquines disponibles o n'hi ha una d'averiada a mig camí. Després de fer el trajecte en bus, hem tornat a intentar agafar el tren cap a Santiago a Temuco, on ens han tornat a confirmar que el servei fa mesos que està suspès - també en aquest tram- segons el taxista que ens ha portat de l'estació a la terminal de busos, per culpa del govern socialista que tenen i el d'Espanya que va vendre a l'anterior president - Lagos- trens que no funcionen... ves a saber... O sigui que hem reservat seients en el bus-cama de la nit per arribar Santiago demà ben aviat pel matí. Desgraciadament haurem d'esperar a un altre viatge per disfrutar dels trens chilens.

We have now arrived to Temuco. This morning we disembarked the Evangelistas (previously known as Magallanes) in Puerto Montt, after 4 days in very silent seas amongst fog, rain and even choppy waters. The journey was great even if we did not seen much due to the climatic conditions. We spotted a seal, two sea lions -in the distance- and some dolphins' tails going back into the sea, as well as some ice plaques floating down the channel and many sea birds. We sailed the Penas Gulf with winds up to level 6 0r 7 from the Beaufort scale and we weren't sick - thanks to great sea sickness pills we took- and as well as catching up with sleep, we have finished books and updated our scrap books. The last night we even participated in an organised bingo and Ella almost won a bottle of whiskey, although a middle aged Mexican lady snatched it from her in the dance-off, as her dancing pleased the also middle aged majority of the audience more.

Today we attemped to travel to Santiago by train from Puerto Montt, only to find out that the trains to Temuco have not been running for several months and then again once in Temuco we learned that the night service to Santiago has also been cancelled for a variety of reasons which we could not really confirm, so we've booked seats on a night "bed-bus". We will leave Chilean trains for our next visit.

La fi del mon / The end of the world

Som a Ushuaia, la ciutat mes meridional de l'Argentina o la fi del mon com en diuen aqui. Ahir varem esquiar, era el darrer dia de la temporada i no en en poguerem resistir... quin plaer, neu a partir de 400 metres, encara que partir de les 2 una mica mullada, pero a 1400 metres encara era neu pols, i amb la nevadeta que va fer a prtir de la una, varem poder disfrutar dels darrers centimetres de neu pols acabada de caure! Encara que deien que es podia veure el mar, la veritat es que les muntanyes i els nuvols ens ho van impedir.. pero no va restar excitacio a l'experiencia (per cert, els accents no funcionen en aquest ordinador/teclat).

Avui hem anat fins a la Estancia Haberton i despres en zodiac pel canal Beagle (amb aigua segurament a 2° de temperatura) en Zodiac fins a l'Illa Martillo a veure pinguins Magallins i Papues... una experiencia unica i totalment privilegiada. Eren deu persones caminant -amb compte- per l'illa, entre els primers pinguins de la temporada!
No ens acabem de creure el que estem vivint! Som nomes a tres mil quilometres del pol sud!
L'arribada a Ushuaia va ser espectacular... l'avio va sobrevolar la ciutat per seguir pel Beagle per girar entre cops de vent i muntanyes nevades (el final dels Andes) i tornar cap a la ciutat per aterrar... un altre aeroport unic! Tenim tanta sort de poder ser aqui!

Avui, finalmet, hem cuinat: corder patagonic a la cassola amb cebes caramelitzades en cervesa negra fueguina, acompanyat d'uns gnochi casolans - fets pels de la "Panaderia Eureka", que son molt bons- amb salsa de tomaquet i parmesa (argenti), acompanyat d'un Pinot Noir (Saurus) dels cellers Patagonics Schroeder... l'enveja dels altres estadants de l'hostal -modestia apart.

Dema tindrem un dia extra a Ushuaia, ja que ens ha fallat el bus que haviem d'agafar fins a Punta Arenas i no podrem marxar fins dijous. Un avantatge es que marxarem a les 8 del mati enlloc de les 5:30, l'inconvenient es que arribarem a Puerto Natles passades les nou del vespre i hi haviem de ser abans per embarcar al vaixell que ens portara fins a Puerto Montt, navegant pels canals patagonics... esperem que ens hi deixin embarcar malgrat arribar tard!

We are in Ushuaia, the most southerly city in Argentina or the end of the world as they call it here. Yesterday we did some skiing, it was the last day of the season and hard to resist the temptation... what a pleasure, snow starting at 400 metres and although a little slushy, it was pure powder at 1400 meters...topped up with some snow falling from midday... meant we enjoyed recent powder! Although we were told one could ski with views of the sea, the mountains and clouds didn't allow us to enjoy the view... however this didn't spoil the experience, which we all fully enjoyed!

Today, we went to the Haberton Estancia and navigated the Beagle Channel in a zodiac (in waters that must have been no warmer than 2° centigrades) to Isla Martillo (Hammer Island) to see Magellan and Papua (Gentoo) Penguins... a totally unique and priviledged experience. There we were only ten people walking amongst the first penguins to reach the island!

We can't believe what we are experiencing! We are only 3000km from the South Pole!

Arriving in Ushuaia was something else, landing amongst snow-capped mountains (the end of the Andes) whilst turning into the Beagle Channel in quite a windy morning, was another amazing arrival! We are so lucky to be able to be here!

Finally tonight we actually cooked our dinner: Patagonian lamb with caramelized onions and local dark beer, accompanied with home made gnochi - courtesy of the local deli "Panaderia Eureka"- with tomato sauce and Argentinian parmesan, washed down with the local Pinot Noir... the envy of all the other hostel guests - even if I say so myself!

Tomorrow we are enjoying an extra day in Ushuaia as the bus we should have taken was full. The upside is our bus will leave on Thursday at 8 instead of Wednesday at 5:30 a.m. The downside is we'll have a tight connection and arrive to Puerto Natales after 9 pm, when we should have already boarded our ship ... lets hope they still let us on, as we cannot miss the sail through the Channels of Patagonia we have planned!

Issues pending / Coses pendents

(Gossos abandonats pel seu passejador a BA / Dogs abandoned by their walker in BA)


Sovint pensem a fer un blog i a explicar com vivim alguns llocs o experiències que passem, però massa sovint deixem coses fora, no les acabem d'explicar, i és clar, vosaltres no en sabeu res... A voltes pensem que hauriem d'escriure sobre les rutines i les quotidianitats que vivim... quantes hores en cada vol, quantes viatjant en total, els hostals on dormim, els llits, els matalassos, les dutxes que hem trobat fins ara, els taxis, la conducció a cada ciutat, els cinemes que hem visitat, les pel.licules que hem vist i on, els restaurants on menjem, les referències de les guies de viatge que funcionen i les que no, els blogs que mai farem però que hem pensat.. en definitiva una llarga llista de coses que volem compartir i que potser no acabarem de fer-vos saber mai.

Ahir varem dinar en un restaurant de Buenos Aires que sortia a la Lonely Planet "South America on a shoestring" del carrer Lavalle que no valia res -es diu Parrilla al Carbón, al numero 663- i s'hauria d'eliminar de la guia. La darrera nit, i aquesta, les passem a l'Hostel Lime, que és més brut del que indiquen a la mateixa guia i més car, i on la música que sona fins a les 2 del matí a tot volum, i fa que intentar tenir cap conversa sigui inútil, a més no netegen les habitacions més que entre estades... Ahir varem entrar a un cafè "italià" també al carrer Lavalle, que es diu Caravela i hauria de sortir a totes les guies com a autèntic cafè per prendre els millors "capucinos" i les pastes de "dulce de leche" més bones i dolces que hem provat mai i a força bon preu, i a més són molt amables i, a l'Ella que no volia cafè, li varen fer un "submarino" -vas de llet calenta amb una xocolatina fonent-se dins- ja que no tenien cacao...

Mentre les "noies" resposaven i socialitzaven a l'hostal sorollós, nosaltres hem intentat trobar traces de l'estada del besavi Utrillo a la ciutat. Hem començat pel MNBA (Museo Nacional de Bellas Artes - si no m'equivoco) i malgrat que hi havia una vaga indefinida reclamant millors condicions laborals, hem pogut veure una exquisida col.lecció d'art modern Europeu que incloia obres de Gauguin, Degas, Monet, Picasso, Anglada-Camarasa, Zuloaga, Goya, Rusiñol i Rothko entre altres...

Ja que l'arxiu era tancat, hem anat a la Biblioteca Nacional Argentina - un edifici modern que no ens agrada gens i que questiona el gust d'alguns arquitectes- i després de diversos intents hem trobat una enthusiasta persona que ens ha ajudat en els primers passos - i s'ha emocionat al saber que era besnet de l'artista- encara que després de consultar sis o set llibres - el procés per demanar-los és força lent encara que eficáç- no hem trobat res a part de referències a societats o persones contemporànees... si podem seguirem amb l'intent i fins potser viatgem a Mar del Plata i tot per veure alguna pintura a l'esgésia...

Per cert, ara les noies estan arreglant-se - són gairebé les 11 del vespre- per sortir amb un grup d'anglesos/es que han conegut i anar "clubbing" per BA... mentre nosaltres ja estem a punt per anar a dormir.
Si no ho ha fet directament l'Ella volem confirmar que va rebre força missatges i alguna trucada i algun correu electrònic felicitant-la pel seu aniversari, gracies a tots, de debò li va agradar que us en recordessiu!

Al arribar aquí plovia i avui ho ha tornat a fer... de fet hem tingut força pluja en tot el viatge, ho dic per si algú pensava que hem tingut només estiu... sembla més aviat una primavera constant - i força bonica- amb les plujes associades. A Boipeba va ploure tres dies i va fer sol els dos darrers. Ens varem banyar a l'Atlàntic i ens varem cremar una mica amb el sol... però ja tocava. Allà les platges són d'anunci i hi haurem de tornar. Tant a Boipeba com a Sao Paulo, les flors, les fruites i la vegetació són extraordinàries: hi ha de tot i força. En Charles i en Maties (i en Mark, el germà d'en Charles) ens varen tractar massa bé, varem menjar com feia temps no ho feiem, varem llegir molt i varem reposar.

De fet la visita al Brasil era la primera a un món més proper al nostre, i ens va agradar, i tant que si. Al vol cap a Buenos Aires la BA ens va donar quatre seients separats ja que l'avió anava ple - venia de Londres- i al pujar varem tenir la sorpresa de trobar-lo ple de soldats argentins que tornaven a casa després de passar 6 mesos a Xipre... evidentment vaig dir que no veia clar que la Diana, l'Ella i la Blanche passessin més de dues hores entre la tropa i amablement BA ens va oferir seients entre business i turista on poder seure junts i sense soldats... Em va semblar un xic irònic que després de "Les Malvines" l'exèrcit argentí envii les tropes a casa en un vol de British Airways...

Diumenge, aviat - a les 6- volem cap a Tierra del Fuego! En tenim força ganes i esperem veure paisatges nous i potser fins alguna balena i tot. Diuen que encara hi fa fred (entre 0 i 9 graus) i amb sort podrem fer una esquiadeta el dilluns, el darrer dia de la temporada, potser fins en unes pistes amb vistes al mar... de fet les úniques on es pot esquiar amb vistes al mar... Després hem de fer cap a Puerto Natales d'on sortirem divendres 19 al matí, en vaixell, cap a Puerto Montt, on hem d'arribar el 22 - segons com estigui la mar. Després cap a Santiago abans de visitar l'Illa de Pasqua i deixar Amèrica del Sud.
Aquest mes d'octubre està sent una mica diferent de les altres setmanes de viatge, hem visitat amics i després al anar cap al sud, hem trobat un món més semblant al nostre. A mi m'ha desorientat una mica, encara que també he agraït tornar a trobar el comfort al que estem tant acostumats.
L'experiència de l'Amèrica del Sud ha estat molt bona i interessant, però sembla que s'acosta el moment de marxar cap a altres llocs, i tots estem a punt.

We often think about writing a blog explaining how we've been living in different places, or the experiences we've had but, more often than not, we leave things out, we never explain them and of course you don't get to know about these things ... At times we've considered writing about our routines and daily activities ... how many hours each flight has lasted, how many hours in total, the hostels we've stayed in, the beds, the matresses, the showers we've found so far, the taxis, driving in each city, the cinemas we've visited, which films we've seen and where, the restuarants we've eaten in, the guide-book references we've used which have been worthwhile and those that have not, blogs that we'll never write but which we've thought of ... indeed, a long list of things we'd like to share but probably never will.

Yesterday we ate lunch in Parrilla al Carbón, C/Lavalle 663, Buenos Aires, that we had found in the Lonely Planet guide "South America on a Shoestring" and it was dreadful. It shouldn't appear in the guide. Likewise we spent the night at the Hostel Lime which was not only unclean and more expensive than the guide indicated but also played loud music until 2 in the morning and so trying to have a conversation was impossible (as was sleep) and it turns out they only clean rooms between guests not every day. However, yesterday, by chance we found an Italian café, in the same street as the restaurant, which does not appear in any guides but which serves the most delicious capucinos and the nicest cakes filled with dulce de leche we've ever tried at a reasonable price and they were very friendly. Ella didn't want coffee and so was served a "submarino" - hot mik with a bar of chocolate melting into it!

Today,whilst the girls rested and socialised at the noisy hostel, we tried to find references to great-grandfather Utrillo in the city. We started at MNBA (Museo Nacional de Bellas Artes) and, despite the museum workers' strike for better conditions, managed to see a beautiful collection including works by Gauguin, Degas, Monet, Picasso, Anglada-Camarasa, Zuloaga, Goya, Rusiñol and Rothko, amongst others.

As the archive was shut, we then went to the National Library - a modern building of questionable architectural taste in need of repair - and after several enquiries found a lovely, enthusiastic woman who helped us get started - she got quite emotional when she knew I was the artist's great-grandson. The process is quite long, although efficient, and after consulting 6 or 7 books we only managed to find references to various artistic circles and societies and contemporaries of his - if we are to continue the search we probably should go to Mar del Plata and visit the church there...

By the way, the girls are, as I write this, getting dressed up - it's 11 at night - to go clubbing with a group of Brits they've met - we are, of course, on our way to bed. If she hasn't contacted you already, Ella would like to say thank you to everyone who sent messages on her birthday. She loved the fact that people remembered.

It was raining when we arrived here and it rained again today .... indeed we've had quite a bit of rain on this trip so far, I tell you this so you don't think we've had only summer ... more accurately, constant spring with showers. At Boipeba it rained for three days and was sunny for two. We bathed in the Atlantic and burnt a little in the sun ... The beaches there are beautiful and we'll have to go back. Both in Boipeba and Sao Paulo the flowers, fruit and vegetation are extraordinary: there's lots of it! Charles, Matias and Mark (Charles' brother) accommodated us in style, we ate well, read loads and rested.

Brazil was the first place that was similar to our own and we liked it a lot, of course. On our flight from Sao Paulo to BA (the city) we were given 4 separate seats because the flight was full - it had come from London. When we boarded we found it full of Argentinian soldiers returning home after 6 months in Cyprus. I obviously pointed out that I wasn't happy that Diana, Ella and Blanche spent more than two hours sitting between the troops and BA (the airline) kindly upgraded us so we could sit together without soldiers ... It seemed a little ironic that post "Las Malvines" (the Falklands) the Argentinian army sends its troops home on British Airways ...

At 6 a.m. on Sunday we fly to Tierra del Fuego. We're looking forward to it and expect to see new landscapes and maybe even a whale. It's still cold there (between 0 and 9º) and hopefully we'll be able to ski on Monday (the last day of the season) possibly even with sea views ... indeed these are the only slopes in the world with sea views. Then we head for Puerto Natales, where we leave by ship on the 19th to Puerto Montt, where we arrive on the 22nd - depending on weather conditions. After that we visit Santiago before visiting Easter Island and then we leave south America for good. This month has been a little different to the previous ones. We've visited friends and discovered, as we've headed south, a world much more similar to our own. It's been a little disorientating although very nice to experience some comfort again. Our experience in south America has been good and really interesting , although now it does feel like we're all ready for new places.

Pingo de Ouro / Drop of Gold

Després de dotze mesos d'espera, l'Ella finalment va fer 18 anys aquest dimecres. Inicialment haviem de passar la nit viatjant però la TAM va canviar el nostre vol i semblava que arribariem a Salvador abans de mitja nit... finalment van ser passades les 2 del matí quan aterravem, i després de dormir una mica al pis d'en Charles varem emprendre el camí cap a Boipeba: taxi fins al port, una hora de ferri per creuar la badia, dues hores de bus fins a Valença i finalment una hora de llanxa ràpida passant entre precisos manglars fins a l'illa. Un viatge extraordinari per arribar a una illa també extraoridaria. A l'Ella l'esperava un pastís (bolo) de xocolata amb crema de coco decorat amb extraordinaries flors de colors variats, i entre elles hi havia orquidies "Pingo de Ouro". Si bé varen faltar la familia i els seus amics a la celebració, segur que recordarà el lloc i el pastís tan especials que va tenir en el seu pas a la majoria d'edat. Felicitats Ella.

After 12 months of waiting, Ella finally clebrated her 18th birthday last Wednesday. We should have spent the night travelling, but TAM changed the flight and so it seemed we´d arrive in Salvador before midnight .... however we finally landed at just after 2 in the morning, and after a short sleep at Charles´ flat we set off for Boipeba – a taxi to the port, a ferry across the bay, a two hour bus journey to Valença and finally an hour by speed-boat through the mangrove to the island. An extraordinary journey to an extraordinary island. A chocolate cake filled with fresh coconut cream and decorated with beautiful tropical flowers, including some tiny yellow orchids called "Pingo de Ouro", was awaiting her arrival. Maybe her friends and family were missing from the celebration, but there´s no doubt that Ella will remember this lovely place and the special cake given to her for her coming of age. Happy Birthday, Ella.