Finalment, el Cuzco, finally

Després d'aterrar a Lima i veure en Miguel a l'aeroport, cami de Barcelona, el seu cosí Oscar ens va guiar per la ciutat. Bé , primer ens va portar a casa seva o ens va oferir un bon suc de fruites i ens va deixar dutxar, després una passejada pel centre i el primer Ceviche autèntic. Al vespre ens va deixar a la parada de busos que van a Huancayo on només va marxar quan va estar ben segur que ningú ens atacaria i que no ens equivocariem de bus. Després de passar la nit en ruta, pujant fins a més de 4800 metres, varem arribar a Huancayo, a 3200 metres. Allà en Fernando, un germà del Miguel, ens esperava i ens va portar fins a casa els seus pares a Chupaca. Un altre esmorzar esplèndid i una dormideta abans d'explorar la zona... paissatges extraordinàris de les muntanyes voltant una vall que recorda una mica la Cerdanya, però molt més amunt. La mica de mal d'alçada la varem passar amb un brandy, aconsellats pels locals. Varem fer nit a l'acollidora casa dels Maraví-Poma i un altre dia de descoberta per la regió. Segon ceviche, aquest cop de truita de riu asalmonada, molt bo, i papas huancainas amb ají, entre altres delicateses. la hospitalitat que hem rebut la descrivien les noies com de reis (o presidents de la república, pel cas). Retorn a Lima en una altre bus nocturn, mal d'orelles per la baixada de nivell i altre cop dutxa i esmorzar a casa l'Oscar...ens havien adoptat!
Vol cap a Cuzco a migdia... això si és pilotar! Passejar un airbus entre les muntanyes andines i fer-lo girar entre els cims per aterrar en la pista més curta que hem trobat mai, entre les cases, ha sigut tota una experiència.
Avui hem visitat el centre d'acollida d'infants de les germanes Echevarria, on volem col.laborar... canalla ben petita, deixada allà, buscant un xic d'amor i algú que els vulgui "engreir" (mimar) com deia la Pilar. Demà tindrem la sort de passar el dia amb una colla d'aquests infants i potser fins pàssejar pel Cuzco amb ells i elles. Serem aquí els propers quinze dies, anant un xic més a poc a poc i disfrutant de la oportunitat que tenim, la gent i el lloc, i omplint el bolg de notes i fotos...

After landing in Lima we saw Miguel at the airport, en route to Barcelona, and his cousin Oscar, who took us back to his apartment for breakfast and showers before showing a little of Lima to us, authentic Ceviche included. That evening he left us at the bus station for Huancayo, once he was sure we would not be robbed or take the wrong bus. We travelled the whole night, reaching 4800 metres in altitude, to arrive in Huancayo, at 3200m early morning and be met by Fernando, Miguel's brother. He took us to Chupaca to his parents home and after another excellent breakfast and a sleep, we started to discover the area: amazing mountain landscapes around a wide valley which reminded us of La Cerdanya, only much higher. We cured any altitude sickness with brandy, following Fernando's advice. We spent the night at the Maraví-Poma's lovely home and continued our discovery of the area the next day. Second Ceviche, this time a trout one, delicious, and Huancayan potatoes (with aji included)were some of the delicacies we tried. We enjoyed great hospitality 'like kings' -said the girls. another night bus jourmey to Lima before another breakfast and shower at Oscar's where we have been treated like family. Midday flight to Cuzco, and what a flight. This was real flying, above the Andes, turning in between the high mountains to land on the shortest runway a large Airbus can land, in the middle of housing ... a skillful pilot!
Today we have visited the orphanage where we want to collaborate the next two weeks, run by the Echevearria sisters, housing very young boys and girls only asking for a bit of love and someone to cuddle them. Tomorrow we hope to be lucky enough to spend the day with some of them and maybe walk together around Cuzco. We will stay here for the next two weeks, slowing down a little and enjoying every bit of this opportunity we have, the people and the place and filling this blog with notes and pictures, we hope.