Making Garcia smile

First encounters with central America. Our arrival yesterday in Guatemala city at night, all four of us exhausted from the long journey from London. The ladies from the hostel came to pick us up at the airport and one of them took us on a kind of tour round the city. This morning, after a fab breakfast of scrambled eggs with tomato and onion, "frijoles" (mushed up beans), and fried bannanas, we went to discover some of the city, visiting the local market, an incredible place full of new kinds of food we had never seen. Everybody lovely and willing to help. Not one single tourist. Blanche and I felt like we were constantly being watched by the locals, either because we're outsiders or because of our large, ugly boots (we are now wearing flip-flops and feel much more at home).

After wandering round Guatemala, having stopped for a drink in a bag, something very original, we got a ride to Antigua, the "Sitges" of Guatemala (packed with tourists...but not by the sea). We were also given a tour around Antigua in her old pick-up - all the streets are cobbled. The hotel we're staying at is an old Lutheran convent. Very tranquil with the rooms going off a central courtyard. Had lunch in a small cheap bar, delicious.

The title of this entry is dedicated to the very unsmiling immigration officer who grudgingly, it seemed, let us into Miami, only smirking slightly when making a joke about my name, Ella.

Primera trobada amb América central. La nostra arribada ahir a Guatemala de nit, tots quatre cansadissims del llarg viatge des de Londres. Les dones de l'hostal ens van venir a buscar i una d'elles ens va portar en una mena de tour per la ciutat. Aquest matí, després d'un increïble esmorzar de ous estrellats amb toaquet i ceba, frijoles (mongetes aixefades), i platan fregit, hem anat a descobrir una mica la ciutat, visitant el mercat central, un lloc fascinant ple de menjars i coses que no haviem vist mai. Tothom encantador i disposat a ajudar. Ni un turista. La Blanche i jo ens sentiem observades pels locals, o perqué som de fora o per les nostres botes horribles (ara que portem xancletes ens sentim molt més a gust).

Després de la passejada per Guatemala, havent parat per pendre una beguda dins d'una bossa, algo molt original, ens han porat a Antigua, el "Sitges" de Guatemala, absolutament ple de turistes. També ens han fet un tour d'aquesta ciutat en el seu pick-up. L'hotel on ens quedem és un antic convent luterá. Molt tranquil amb les habitacions que surten d'un pati interior. Hem dinat a un bar barat i petit. Deliciós.

(perdoneu els accents del revés. no hi ha d'oberts)

el títol d'aquesta entrada la dedico al poc somrient oficial de immigració que amb poques ganes, semblava, ens va deixar entrar a Miami, només mostrant una mica d'alegria i simpatia al moment de fer una broma am el meu nom, Ella.

ella xxxxxx